És clar que podem, és clar que debem

Totes i tots assistim incrèduls davant de tantíssimes situacions que s’estan donant al mon i que ataquen, de front, als més mínims drets que les persones tenim simplement pel fet d’haver nascut.

I també, sense ser temes tan greus com els que s’estan donant a la actualitat, Afganistan, Libia, Bielorrusia…., existeixen situacions que son més properes a nosaltres i que estan atemptant de mil maneres el desenvolupament de la persona que els pateix, la seva llibertat com a ser humà, atacant la seva capacitat de créixer, de desenvolupar-se i fen que aquestes actituds l’hi afecten de per vida.

Tots i totes coneixem casos on la injustícia, el rebuig, el maltractament… etc. s’està donant, i en moltes ocasions ens preguntem: què podem fer?, cóm podem col·laborar a que aquesta acció (dolenta de per se) deixi d’estar activa?… i en moltes ocasions, al respondre’ns a aquestes preguntes, donem un resposta al estil de “no puc fer res”.

Doncs això no es cert, sempre podem trobar una eina que posi de manifest que no estem d’acord amb aquesta actitud, amb aquesta manera d’actuar.

Així que us convido a pensar en com actuar quan al nostre entorn assistim a escenes de menystinc, de descrèdit, en totes on es produeix una forma d’agressió/abús cognitiu i emocional, molt més subtil i difícil de percebre, detectar, valorar i demostrar que el maltractament físic.

Desvalorar, ignorar, atemorir amb gests velats, actituds, avisos o paraules clau, segueixen sent elements difícils de percebre i contextualitzar tant “des de fora” com també “des de dintre”.

Caram, no creieu que es hora de fer alguna cosa, de no deixar passar aquestes actuacions, de posar vermell a qui utilitza males arts per amb companys, marit, muller, amics?

Ens tenim que convertir en garants de un bon tracte entre persones, podem fer-ho, hem de fer-ho. Aquesta actitud ens fa humans.

Isabel M Segura Roda
Presidenta Fundació Grup Set

Marcar el enlace permanente.

Comentarios cerrados.